Arxiu mensual: juliol de 2005

Història congelada (qui congela els origens, manté la identitat?)

Aquest matí he anat al Museu d’Història de Catalunya. No hi havia estat fins ara, encara que conec gent que hi havia anat i me n’havien parlat prou bé. M’ha semblat força interessant, tot i que he tingut la sensació … Continua llegint

Comentaris tancats a Història congelada (qui congela els origens, manté la identitat?)

Entre vacances i vacances

He estat uns dies fora de casa. De vacances, vaja. Quatre dies d’hotel a la Costa Brava, de relax absolut, o quasi absolut. Sol (filtrat per potentíssimes cremes que fan dubtar de si hi he estat exposat), platja (encara tinc … Continua llegint

Comentaris tancats a Entre vacances i vacances

Mosques

Les mosques a penes s’aturen en el seu vol. Com a molt redirigeixen el seu camí quan una mà s’interposa entre elles i l’objecte del seu desig, habitualment el nostre menjar o parts suades del nostre cos. Les mosques són … Continua llegint

1 comentari

Sobre el ciberfilòsof lletraferit (o fotent-me on no em demanen)

Arran d’un post d’avui mateix de l’espurna incendiària, m’ha vagat rellegir els darrers posts de’n TdQ. He de reconéixer que per a mi és una feina feixuga. No tinc la seva prosa brillant ni la seva capacitat descriptiva. Dubto que … Continua llegint

1 comentari

La televisió i una certa forma de veure la mort

Com tantes vegades, acabem escrivint sobre coses que crèiem que mai no ens mourien a parlar-ne. No he seguit la sèrie Ventdelplà. O millor dit, sí que l’he seguida ja que n’he vist una part cada dia que la feien … Continua llegint

Comentaris tancats a La televisió i una certa forma de veure la mort

FEIXUC TECLAT

Parlar per parlar no té sentit. De vegades, però, ens cal dir que som ací, que no hem fugit, que seguim, amb les mateixes inquietuts, neures, dèries. Que malgrat el silenci, de tant en tant, planegem pels espais amics, i … Continua llegint

1 comentari

Com no sé que dir, confesso el que he fet aquests dies…

Una setmana sense escriure… i no sé ben bé què dir. Això ja passa. Però la cosa és que la feina, per una banda, i les activitats nocturnes de la Festa Major de Rubí m’han mantingut allunyat del bloc. Poca … Continua llegint

Comentaris tancats a Com no sé que dir, confesso el que he fet aquests dies…