Al final del camí hi ha els dubtes. El viarany que es bifurca i la certesa que tota elecció ha de ser errònia. La por a caminar, novament, a prendre decisions més basades en la comoditat que en la raó. Fins i tot que en el desig.
Però ha de ser aviat. No pots demorar més la presa de posició. I saps que enllà del pou que habites només hi ha un altre pou que t’abocarà indefectiblement a un altre pou on, segurament, hi habitaràs durant un període més llarg o més curt d’aquestes fraccions relatives de temps…
Fins que novament, hauràs de triar.
Et sic de caeteris…
Però ha de ser aviat. No pots demorar més la presa de posició. I saps que enllà del pou que habites només hi ha un altre pou que t’abocarà indefectiblement a un altre pou on, segurament, hi habitaràs durant un període més llarg o més curt d’aquestes fraccions relatives de temps…
Fins que novament, hauràs de triar.
Et sic de caeteris…
[@more@]
Jo també tenc la certesa de que sempre, triï el que triï, m’equivocaré. És una sensació horrible.
Hola, cosespetites.Hi ha moments en que un té tendència a pensar que allò que pot anar malament va malament i el que pot anar bé, també va malament. Però només són moments. La resta és la vida.
Uff, m’heu enganxat en fase realista, vull dir pessimista..
En tot cas, es tracta de no desesperar-se… més del compte.
Ens passem la vida triant. Però… i què? no ens hem de sentir culpables, caram! (mortificadora herència cultural que hem rebut, buf buf buf) jo he arribat a la conclusió que si he triat “allò” ja no cal mirar enrere. Cal seguir endavant amb el que he triat. És com comprar-te un vestit que t’encanta i mortificar-te després mirant si el trobes més barat en una altra botiga. Mira, tu, si ja el tens, fora pensar-hi més! és absurd posar-se el vestit sentint-se culpable perquè l’hauriem pogut trobar uns euros més barat.
No?
ai, que em “lio”!
Bé, ja estic de tornada. Després del tràngol, del lapsus, de tot plegat, l’Arare torna “a la càrrega” (quina manera de traduir més bèstia, eh?)
Petonets!!!
Hola, Arare: És clar que no serveix de res penedir-se’n de les nostres eleccions. El que passa és que de vegades passem èpoques en que hem de prendre decisions “crítiques” amb excessiva freqüència. Però, vaja, c’est la vie, que hi farem!
Ja sé que sona a suat però és cert. l’única decisió errònia és la que no prenem.ànims.
Gràcies, elquemaietvaigdir. Hi estic d’acord (encara que, de vegades no pendre una decisió ja és una decisió).
El fet d’haver de triar continuament i sempre coses genera angoixa.
angoixa existencial.
Sartre dixit.
Hola Antoni, si vols venir a casa del Tristany de Pinós (a Terrassa), aquest dissabte, dia 14 d’octubre farem una barbacoa. És una reunió de bloggers amics. A part d’això es parlarà de fer una xarxa de blocs sobiranistes, qui vulgui apuntar-s’hi o col·laborar.
M’agradaria que hi vinguessis, així ens coneixeríem.
Per a dir-me quelcom, escriu-me a jgomara@gmail.com
La pàgina de la trobada la pots trobar a: http://blocssobiranistes.blogspot.com
Fins aviat!