Decisions

Al final del camí hi ha els dubtes. El viarany que es bifurca i la certesa que tota elecció ha de ser errònia. La por a caminar, novament, a prendre decisions més basades en la comoditat que en la raó. Fins i tot que en el desig.
Però ha de ser aviat. No pots demorar més la presa de posició. I saps que enllà del pou que habites només hi ha un altre pou que t’abocarà indefectiblement a un altre pou on, segurament, hi habitaràs durant un període més llarg o més curt d’aquestes fraccions relatives de temps…
Fins que novament, hauràs de triar.
Et sic de caeteris…

[@more@]

Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\'escèptico-eclecticisme d\'esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\'he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul...) Fa anys que estic intentant llegir l\'Ulisses de Joyce, però no me\'n surto. M\'agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\'Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer...) Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\'ocupa més hores de les que voldria, com tants d\'altres. L\'única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\'ara, deu servir per ben poc. Ara m\'ha donat per penjar coses al portal \"Joescric.com\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Decisions

  1. Jo també tenc la certesa de que sempre, triï el que triï, m’equivocaré. És una sensació horrible.

  2. Antoni diu:

    Hola, cosespetites.Hi ha moments en que un té tendència a pensar que allò que pot anar malament va malament i el que pot anar bé, també va malament. Però només són moments. La resta és la vida.
    Uff, m’heu enganxat en fase realista, vull dir pessimista..
    En tot cas, es tracta de no desesperar-se… més del compte.

  3. Arare_ diu:

    Ens passem la vida triant. Però… i què? no ens hem de sentir culpables, caram! (mortificadora herència cultural que hem rebut, buf buf buf) jo he arribat a la conclusió que si he triat “allò” ja no cal mirar enrere. Cal seguir endavant amb el que he triat. És com comprar-te un vestit que t’encanta i mortificar-te després mirant si el trobes més barat en una altra botiga. Mira, tu, si ja el tens, fora pensar-hi més! és absurd posar-se el vestit sentint-se culpable perquè l’hauriem pogut trobar uns euros més barat.

    No?

    ai, que em “lio”!

    Bé, ja estic de tornada. Després del tràngol, del lapsus, de tot plegat, l’Arare torna “a la càrrega” (quina manera de traduir més bèstia, eh?)

    Petonets!!!

  4. Antoni diu:

    Hola, Arare: És clar que no serveix de res penedir-se’n de les nostres eleccions. El que passa és que de vegades passem èpoques en que hem de prendre decisions “crítiques” amb excessiva freqüència. Però, vaja, c’est la vie, que hi farem!

  5. Ja sé que sona a suat però és cert. l’única decisió errònia és la que no prenem.ànims.

  6. Antoni diu:

    Gràcies, elquemaietvaigdir. Hi estic d’acord (encara que, de vegades no pendre una decisió ja és una decisió).

  7. Jaqme diu:

    El fet d’haver de triar continuament i sempre coses genera angoixa.
    angoixa existencial.
    Sartre dixit.

  8. Hola Antoni, si vols venir a casa del Tristany de Pinós (a Terrassa), aquest dissabte, dia 14 d’octubre farem una barbacoa. És una reunió de bloggers amics. A part d’això es parlarà de fer una xarxa de blocs sobiranistes, qui vulgui apuntar-s’hi o col·laborar.

    M’agradaria que hi vinguessis, així ens coneixeríem.

    Per a dir-me quelcom, escriu-me a jgomara@gmail.com

    La pàgina de la trobada la pots trobar a: http://blocssobiranistes.blogspot.com

    Fins aviat!

Els comentaris estan tancats.