ONG, malbaratament de recursos, caritat, solidaritat… i pocs pams de net

Feia dies que no passava pel bloc del meu germà i avui hi he trobat un interessant post relacionat amb les activitats de les ONG a les zones de desastre. En Carles, que treballa des de fa anys en aquest món de la cooperació i la solidaritat reflexiona arran que algunes ONG van posar el crit al cel per un article a El País que denunciava la manca de transparència d'aquestes organitzacions, tret d'honroses excepcions.

I m'ha fet venir al cap un projecte que, a casa nostra, té una certa repercussió mediàtica, fins el punt que s'hi va fer un programa de ràdio amb l'Antoni Bassas, des d'allà, que és el projecte d'investigació de malària a Moçambic, a Manhiça. Sense restar res a la bona intenció inicial del projecte, pel que des de vàries persones vinculades al món de la investigació m'ha arribat, hi ha més aparador que contingut. Aparador perquè certs/certes cooperants "de bona i barcelonina família", surtin a les revistes del cor quan hi va la Infanta Cristina o algun altre membre de la família reial, o per tal que aquests es facin fotos amb els "negrets", i facin creure que al darrera hi ha projectes sòlids que han d'ajudar a sortir de la misèria un país com Moçambic. Com a anècdota, i en una d'aquestes visites, amb bombo, plateret i "Lecturas" es va fer ara ja fa uns anys entrega d'un carregament de llet en pols. Un podria pensar que és una bona acció. Però no ho és quan la llet en pols s'ha de preparar amb aigua en un entorn sense aigua potable, i quan es dóna a nens que tenen greus malalties intestinals que n'impedeixen l'absorció o que es poden veure agreujades per l'administració d'aquesta llet. Més d'una i de dues persones que han participat a Manhiça han marxat renegant de la poca serietat amb què es porten determinats temes, més enllà de la projecció personal del director del projecte.

En fi, que com en Carles afirma al final del seu post, de pams nets n'hi ha ben pocs. 

[@more@]



Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\’escèptico-eclecticisme d\’esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\’he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul…) Fa anys que estic intentant llegir l\’Ulisses de Joyce, però no me\’n surto. M\’agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\’Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer…)
Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\’ocupa més hores de les que voldria, com tants d\’altres.
L\’única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\’ara, deu servir per ben poc. Ara m\’ha donat per penjar coses al portal \”Joescric.com\”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: ONG, malbaratament de recursos, caritat, solidaritat… i pocs pams de net

  1. júlia diu:

    Moltes ong han servit només per a crear llocs de treball a occident, col·locar uns quants amiguets i subvencionar viatges a gent relacionada amb ajuntaments i indrets així. A més, el terme ong ho pot incloure gairebé tot. Avui es critica molt tot plegat, com fa anys es criticava la beneficència, la caritat, cosa que no vol dir que, en determinades circumstàncies, no fos necessària com a mida puntual i extraordinària. Sé força casos de persones que han vingut molt desenganyades dels ‘projectes’, el fet és que a occident tenim ‘mala consciència’ i sembla que aquestes coses ajuden a superar-la, però tot plegat són almoines i, a més, que sovint no arriben on cal, per molts motius, no sempre culpa dels occidentals, també s’ha de dir.

  2. El Carlos diu:

    I el pitjor de tot, és que només veiem la punta de l’Iceberg… I que hi ha tanta gent que viu d’això – polítics d’esquerres frustrats ficats a les ONG sociates i ex comunistes-, parents – tal com ho sentiu – de càrrecs polítics, gent sense ofici ni benefici que creuen que amb les quatre bestieses que han après a algun del munt de màsters de cooperació poden agafar un avió com a tècnics i baixar del mateix com a experts. Total els pobres són força agraïts… Crec que algun dia hauríem de començar a posar noms i cognoms… Temps al temps…

  3. A més, el terme ong ho pot incloure gairebé tot. Avui es critica molt tot plegat,

Els comentaris estan tancats.