Un cas d’immoralitat?

La filmació i posterior difusió dels cops i vexacions que una dona (Elena, de nom) va sofrir en una comissaria dels Mossos d'Esquadra, igual que el cas que va passar pocs dies abans de les eleccions, em fa venir al cap la qüestió del dret a la privacitat. És una qüestió que donaria per una tesi, però en aquests moments em venen al cap unes quantes preguntes.  Entenent que el Departament d'Interior tenia necessitat d'enxampar agents que no actuen correctament, per fer-ho cal que els filmin? Si la resposta és si, cal que es facin públiques les imatges? La persona colpejada, per molt delinqüent que sigui, no veu conculcats els seus drets amb l'exposició pública i conseqüent humiliació per les imatges? Se li ha demanat permís per a aquesta exposició?

Si la resposta és no, no i no, crec que ens trobem davant d'un cas flagrant d'atentat a la més mínima ètica. Per molts motius. Entre ells perquè  

 

[@more@]



Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\’escèptico-eclecticisme d\’esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\’he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul…) Fa anys que estic intentant llegir l\’Ulisses de Joyce, però no me\’n surto. M\’agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\’Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer…)
Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\’ocupa més hores de les que voldria, com tants d\’altres.
L\’única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\’ara, deu servir per ben poc. Ara m\’ha donat per penjar coses al portal \”Joescric.com\”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.