A voltes amb la pena de mort: execucions al Japó

Segurament, poca gent és coneixedora del fet que a un dels països més "moderns" en molts aspectes, més tecnificat i, fins i tot, més "guai" per molts dels nostres joves, segueix vigent el que s'anomena la "pena capital".

 

El Japó continua aplicant la pena capital per penjament. Des del 2003 han estat penjats 12 convictes, en un clar increment respecte de la passada dècada. Tres presoners van ser executats el 27 d’abril. Quatre presoners, dos dels quals septuagenaris, van tenir el mateix destí el 25 de desembre del 2006. I més encara: en el sistema judicial acusatori japonès, on les confessions prevalen per damunt les proves, ha augmentat el nombre de condemnats a mort que han esgotat tot recurs, tot passant de 53 el 2000 a 96 el 2006.

A excepció de l’última execució, que va tenir lloc en plena sessió parlamentària, la majoria de les execucions –signades pel Ministre de Justícia– tenen lloc quan la Dieta no està en sessió, per evitar qualsevol debat i publicitat.


Els  principals mitjans de comunicació a penes en donen cap informació. S’hi neguen, sovint, pel temor de perdre el seu lloc al si dels kisha kurabu, clubs de premsa vinculats a totes les grans institucions i que permeten l’accés prioritari a les informacions –de les qual en tenen quasi el monopoli– en detriment dels periodistes independents.

Tanmateix, el procediment d’execució dels presoners és denunciat per diversos organismes com la Lliga Parlamentària per l’Abolició de la Pena de Mort, creada el 1994 i que compta amb vuitanta membres sense distinció de partit. En efecte, el condemnat a mort, que pot estar durant més de vint-i-cinc anys a la presó, és cridat d’improvís el matí del dia de l’execució sense cap possibilitat de contactar amb el seu advocat o la seva família. Va ser el cas d’un dels executats el desembre del 2006: era al corredor de la mort des de feia més de trenta anys . Quan la condemna és considera definitiva (després dels procediments d’apel·lació), l’execució es pot realitzar encara que el presoner hagi sol·licitat l’amnistia o una demanda de revisió de procés. Les demandes no tenen cap efecte suspensiu.

(informació extreta de la versió catalana de "Le Monde Diplomatique") 

 

[@more@]



Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\'escèptico-eclecticisme d\'esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\'he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul...) Fa anys que estic intentant llegir l\'Ulisses de Joyce, però no me\'n surto. M\'agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\'Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer...) Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\'ocupa més hores de les que voldria, com tants d\'altres. L\'única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\'ara, deu servir per ben poc. Ara m\'ha donat per penjar coses al portal \"Joescric.com\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: A voltes amb la pena de mort: execucions al Japó

  1. júlia diu:

    Crec que coneixem molt poc del tema, a França mateix va trigar molt a abolir-se, quan es parla de la seva vigència en països avançats només se sol parlar, com en tantes altres qüestions, dels EEUU. S’informa poc de les coses realment serioses.

Els comentaris estan tancats.