Com jo tenia una tieta ("la tieta", una germana de l'avi) que se'n deia, Joana, em va picar la curiositat i vaig fer allò que se'n diu "clicar" sobre l'enllaç. I allà hi era, en una fotografia dels anys 30, a l'Escola de Bibliotecàries, envoltada de companyes, a Escornalbou, la tieta Joana. Seguin buscant vaig trobar un parell de fotos més en que ella hi sortia.

 La tieta és la que està a la dreta, asseguda a terra

Els meus records d'ella només són agradables. La tieta Joana era una tieta soltera, germana del meu avi, que sempre havia explicat que s'havia quedat, precisament, soltera per tenir cura (a distància) del seu germà. Crec que ens va fer classes de repàs de matemàtiques a tota la família, i ara no fa gaire dies, en una trobada de cosins (de tant en tant, encara que poc, les fem aquestes coses) en vam parlar i tots reconeixiem que si algun dia vam arribar a entendre equacions, teoremes de Pitàgores i de Thales, àlgebra en general i al final de tot les integrals, va ser gràcies a ella.

La tieta havia estat de les primeres promocions de bibliotecàries, i havia estat en relació amb gent com Carles Riba, Jordi Rubió i Rosa Leveroni, a qui admirava i a qui feia referència sovint. Purgada després de la guerra, com totes les bibliotecàries de la república, va sobreviure gràcies a que va entrar a fer classes de matemàtiques a una escola religiosa.

La tieta era una republicana de missa diària, amb una fe que només entrava en crisi quan veia morir gent més jove que ella. Recordo un dia que em va explicar que s'havia hagut d'anar a confessar perquè s'havia enfadat amb "Nostresenyor" per la mort d'un conegut i l'havia renyat molt. 

Ja de petit, quan sentia la cançó de'n Serrat, la veia a ella, me la imaginava, quan ens donava diners, mig d'amagat, encara que no fos per obrir una llibreta, quan ens renyava per alguna malifeta, o perquè havíem suspés l'examen que ella ens havia ajudat a preparar…

Realment, la Joana era l'arquetipus de "tieta". I retrobar-la, envoltada de les seves companyes a les que sovint es referia, ha estat una cosa fantàstica. I és d'aquelles raons per les que dius que aquesta era de la tecnologia i d'internet, valen ni que sigui mínimament, la pena. 

[@more@]

Tweet

Fa uns dies, regirant pels calaixos i racons del web, m'hi vaig trobar una sorpresa majúscula. No recordo exactament que buscava, crec que una referència a una entrevista que, per motius professionals, m'havien fet anys enrere quan treballava a la Cerdanya. Després de comprobar que si poses Antoni Casals al Google et porta directament a la vida i miracles de l'Antonio Casal, actor que recordo de la meva infantesa i no se ben bé perquè l'identifico amb els grisos, vull dir amb la policia franquista, i després de comprobar que també existeixo per a Sant Google, com alguns l'anomenen, em vaig trobar una cita que esmentava una tal Joana Casals.

Com jo tenia una tieta ("la tieta", una germana de l'avi) que se'n deia, Joana, em va picar la curiositat i vaig fer allò que se'n diu "clicar" sobre l'enllaç. I allà hi era, en una fotografia dels anys 30, a l'Escola de Bibliotecàries, envoltada de companyes i de professors, la tieta Joana.

Els meus records d'ella només són agradables. La tieta Joana era una tieta soltera, germana del meu avi, que sempre havia explicat que s'havia quiedat, precisament, soltera per tenir cura (a distància) del seu germà. Crec que ens va fer classes de repàs de matemàtiques a tota la família, i ara no fa gaire dies, en una trobada de cosins (de tant en tant, encara que poc, les fem aquestes coses) en vam parlar i tots reconeixiem que si algun dia vam arribar a entendre equacions, teoremes de Pitàgores i de Thales, àlgebra en general i al final de tot les integrals, va ser gràcies a ella.

La tieta havia estat de les primeres promicions de bibliotecàries, i havia estat en relació amb gent com Carles Riba i Rosa Leveroni, a qui admirava i a qui feia referència sovint. Purgada després de la guerra, com totes les bibliotecàries de la república, va sobreviure gràcies a que va entrar a fer classes de matemàtiques a una escola religiosa.

La tieta era una republicana de missa diària, amb una fe que només entrava en crisi quan veia morir gent més jove que ella. Recordo un dia que em va explicar que s'havia hagut d'anar aconfessar perquè s'havia enfadat amb "Nostresenyor" per la mort d'un conegut i l'havia renyat molt. 

Ja de petit, quan sentia la can

[@more@]

Tweet

Fa uns dies, regirant pels calaixos i racons del web, m'hi vaig trobar una sorpresa majúscula. No recordo exactament que buscava, crec que una referència a una entrevista que, per motius professionals, m'havien fet anys enrere quan treballava a la Cerdanya. Després de comprobar que si poses Antoni Casals al Google et porta directament a la vida i miracles de l'Antonio Casal, actor que recordo de la meva infantesa i no se ben bé perquè l'identifico amb els grisos, vull dir amb la policia franquista, i després de comprobar que també existeixo per a Sant Google, com alguns l'anomenen, em vaig trobar una cita que esmentava una tal Joana Casals.

Com jo tenia una tieta ("la tieta", una germana de l'avi) que se'n deia, Joana, em va picar la curiositat i vaig fer allò que se'n diu "clicar" sobre l'enllaç. I allà hi era, en una fotografia dels anys 30, a l'Escola de Bibliotecàries, envoltada de companyes i de professors, la tieta Joana.

Els meus records d'ella només són agradables. La tieta Joana era una tieta soltera, germana del meu avi, que sempre havia explicat que s'havia quiedat, precisament, soltera per tenir cura (a distància) del seu germà. Crec que ens va fer classes de repàs de matemàtiques a tota la família, i ara no fa gaire dies, en una trobada de cosins (de tant en tant, encara que poc, les fem aquestes coses) en vam parlar i tots reconeixiem que si algun dia vam arribar a entendre equacions, teoremes de Pitàgores i de Thales, àlgebra en general i al final de tot les integrals, va ser gràcies a ella.

La tieta havia estat de les primeres promicions de bibliotecàries, i havia estat en relació amb gent com Carles Riba i Rosa Leveroni, a qui admirava i a qui feia referència sovint. Purgada després de la guerra, com totes les bibliotecàries de la república, va sobreviure gràcies a que va entrar a fer classes de matemàtiques a una escola religiosa.

La tieta era una republicana de missa diària, amb una fe que només entrava en crisi quan veia morir gent més jove que ella. Recordo un dia que em va explicar que s'havia hagut d'anar aconfessar perquè s'havia enfadat amb "Nostresenyor" per la mort d'un conegut i l'havia renyat molt. 

Ja de petit, quan sentia la can

[@more@]

Tweet