De Mísia a Adriana Calcanhotto

Avui fa una setmana, i no em demaneu perquè no n’he parlat abans, vaig anar al Palau de la Música a sentir/veure/escoltar, i en tot cas a gaudir, un concert de Mísia. La cantant presentava el seu disc Lisboarium, un disc carregat de fados dedicats a Lisboa.

El concert em va deixar dues sorpreses: la primera que les arrels familiars de Mísia estan parcialment a Barcelona, imbrincades amb la història del Molino. La segona, i hi haurà qui dirà que com és possible que no la conegués d’abans, va ser el descobriment d’Adriana Calcanhotto, una brasilera de veu estranyament seductora, que es permet, i pot fer-ho, cantar poemes de Pessoa i de Mario de Sá Carneiro.  Us deixo una mostra de la seva música.

[@more@]



Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\'escèptico-eclecticisme d\'esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\'he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul...) Fa anys que estic intentant llegir l\'Ulisses de Joyce, però no me\'n surto. M\'agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\'Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer...) Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\'ocupa més hores de les que voldria, com tants d\'altres. L\'única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\'ara, deu servir per ben poc. Ara m\'ha donat per penjar coses al portal \"Joescric.com\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.