Terrorisme al Ièmen: qui posa en risc a qui?

Els darrers dies ens han deixat, més enllà de les ja habituals notícies sobre terrorisme a l'Irac que ja no ens escandalitzen, sigui quina en sigui la magnitud, hi hagi un o dos-cents morts, altres notícies relacionades amb el terrorisme que ens han afectat més perquè ens toquen segons sembla força més d'aprop.

Em refereixo per una banda a l'atemptat de Glasgow, que té com a element morbós el fet que els terroristes eren metges i infermeres; i evidentment al del Iemen, que ens ha afectat pel fet que hi ha hagut cinc mort catalans i dos bascos… i prou? No, però no són notícia, almenys de primera plana. Els dos morts iemenites, no hi surten als titulars!

Potser són menys morts que "els nostres". Tothom parla ara de com n'és de perillós anar a fer turisme a segons quines destinacions… però ningú no pensa com deu ser de perillós viure en aquests indrets, sobre tot si no penses com el règim o si tens la desgràcia d'haver-te de guanyar les garrofes acompanyant turistes a veure les ruïnes de Saba, o el desert o les muntanyes d'un país que per a nosaltres és "exòtic".

Incorporats de plè a allò que en diem el "primer món", mesurem la situació dels països pel risc que representa per a nosaltres anar-hi. Sense tenir en compte que el principal risc és el que tenen ells només visquent-hi. I no solament pel terrorisme. Però una lectura que ningú no em sembla que hagi fet és que els dos morts iemenites ho són  per haver-se hagut de guanyar les garrofes acompanyant una colla de turistes que, per buscar destinacions exòtiques els van posar a ells en risc. És clar que, això devia anar en el preu que l'operador turístic (d'aventura, diuen) els pagava…

[@more@]



Quant a Antoni Casals

Una autodefinició? Practico l\'escèptico-eclecticisme d\'esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M\'he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul...) Fa anys que estic intentant llegir l\'Ulisses de Joyce, però no me\'n surto. M\'agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d\'Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer...) Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m\'ocupa més hores de les que voldria, com tants d\'altres. L\'única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d\'ara, deu servir per ben poc. Ara m\'ha donat per penjar coses al portal \"Joescric.com\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Terrorisme al Ièmen: qui posa en risc a qui?

  1. Tens raó, ens preocupem més de nosaltres que d’ells. Sembla que ens afecti més un mort català que trenta de qui-sap-on. Els mitjans d’informació també ens hi indueixen.

Els comentaris estan tancats.